Un deseo y un clásico de los clásicos II

Hoy pongo tan solo dos, las que mas recuerdo en catalan, las tenia grabadas en un cassette, pero hay varias y muy buenas. Ambas de amor y el mismo deseo de la entrada anterior.

Para Marta

MARTA - JOAN MANUEL SERRAT

La remor del mar a l'alba

i una platja plena d'algues

que aniran assecant-se al sol.

El gust salat de les roques

i el vol tranquil de les poques 

gavines que entren al port.

Les barques que al matí tornen,

les xarxes que en el moll dormen

i ells vells carrers empedrats.

L'església humil i menuda

i entre la boira, perduda

llunyana i grisa, la ciutat.

Em parlen de Marta...

Les blanques cases del poble

i l'home vell que canta cobles

mentre va venent el peix,

i la dona que amb desgana

mou entre ses mans la llana.

(Qui sabrà què és el que teix).

El castell, l'illa petita,

la cova, el far i l'ermita

i els amics d'un altre temps

i el rellotge que no corre

i aquests infants que a la sorra

han trobat el seu carrer.

Em parlen de Marta...

Esta la suele cantar en castellano tambien. Va la version catalá entera,

PARAULES DE AMOR - JOAN MANUEL SERRAT

Ella em va estimar tant...

Jo me l'estimo encara.

Plegats vam travessar

una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,

era tot el meu món llavors

quan en la llar cremàven

només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.

No en sabíem més, teníem quinze anys.

No havíem tingut massa temps per aprende'n,

tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes

que havíem après d'antics comediants.

D'histories d'amor, somnis de poetes,

no en sabíem més, teníem quinze anys...

No leemos. Les deseo lo mejor.

Sergio

D!